HISTORIA

Allà per la decada dels 70 un grup de veïns del barri del Parc Sant Roc es reunien en alguns bars quant eixien de treballar i raonaven de coses quotidianes de l´època: de la televisió, de futbol, i fins i tot i a pesar de que l´època no era molt propicia, de politica.

Eixos mateixos veïns cada volta que s´apropava el mes de març mig en broma mig de deveres, comentaben que estaría prou be muntar una comisió de falla en el barri. El veien com algo que benificiaria l´integració del barri dins del poble ja que era una barriada nova i amb poca tradició. Poquet a poquet l´idea de formar una nova comissió de falla en el poble es va fer més forta. Així, l´any 1976 va naixer la "Falla del Parque San Roque".

Lo més sorprenent d´aquets primers passos es que la major part de la comissió estava formada per gent que habia arribat al nostre poble feia poquet de temps, per aquest motiu es demanà ajuda a l´unica falla que existia en el poble: la Falla Poble de Silla. Aixa, la nova comissió estava integrada per cordobessos, manxegs, sevillans... i per algún que altre valencià com el tio Barraca i el tio Torres, pares de les que serien les nostres falleres majors. Mostra d´aquesta diversitat de procedència es veu reflectida en el que seria el primer president: Roque Gomez i Sánchez, que va nàixer a un poble de la provincia d´Albacete.

Així, poc a poc i reunió darrere reunió, la comissió anava cap endavant. Les primeres reunions es van fer al Bar Granada (lo que hui es la Drogueria Granada) entre ixe local i la part de dalt de la carnisseria del tio Barraca la comissió anava agafant forma.

Així, l´any 1977 la falla de la "Malanea" com la major part del poble la coneixia (en clara critica per la suposada relació de l´alcalde de l´època amb la comissió) va plantar el seu primer monument. En aquest primer any, els maxims representants de la comissió van ser, Begoña Torres i Genis com fallera major, Mª Jose Alba i Alvarez com fallera major infantil i Miguel Angel Sanchez i Garcia com president infantil. En eixe primer exercici només es va plantar falla gran i es va fer en el encreuament dels carrers projecte 2 i el carrer projecte 6 (lo que hui son el carrer Diputació i el carrer Burriana). Peró ahí estava el treball d´eixos bojos que un any abans havien decidit donar llum a la "Falla del Parque San Roque". Aquell primer any, el nostre casal ja el teniem en lo que va ser la nostra casa durant molts anys, en el carrer Marques del Turia

Al any següent, hi havia que continuar lluitant per que no es quedara en res tot l´esforç de l´any anterior. Així, només cremar la que sería la nostra primera falla, començà a planejar-se l´any següent. Amb un any d´experiència, es va anar caminant cap al futur i gràcies a l´esforç dels fallers d´aquella època i a tots els veïns que col·laboraben, la falla anava creixent. Poquet a poquet i amb un continu moviment, a la fí vam assentar-se i per molts anys en un lloc dins del barri, ja que les darreres falles es van plantar a l´encreuament dels carrers Burriana i Vicente Zaragozà.

Poc a poc anava incorporant-se gent nova i els fallers fundadors, van donar pas a nous fallers, així, al dos anys, Roque va deixar el seu càrrec a Membrives. Joan Membrives va ser un dels propulsors per a que la falla passara a nomenar-se com la coneguem en l´actualitat. Va ser l´any 1980, quant la nostra comissió passà de ser "Falla Parque San Roque" a "Falla Parc Sant Roc" .

Moltíssims som els fallers que durant tots eixos any vam lluitar per que any rere any, es plantara falla al nostre barri. Alguns anys amb més nombre de components, altres amb menys, però tots amb la mateixa il·lusió dels primers dies. Dia darrere dia, la nostra comissió començà a ser un punt de referència dins del nostre barri i es que l´activitat anava passant de ser únicament la setmana fallera, a ser continua durant tot l´any. La dècada dels 80 resultà ser prou complicada per a la nostra comissió, però gràcies a la lluita constant i desinteresada de la major part dels fallers, un any i un altre i al següent també es tornava a plantar un monument allà per al 15 de març.

Al començament dels 90 encara continuàvem al carrer Marques del Turia, peró diverses circunstàncies van fer que tinguerem que traslladar la nostra casa.
Eixa va ser una de les decisions que més costà de prendre, ja que el local que l´ajuntament es facilitava, no estava dins del barri on havia creixcut la nostra falla, però eixe cambi era necessari per al futur de la comissió. Durant moltes vesprades molts dels fallers vam perdre moltes hores per acondicionar el nou local. Tot per a que la comissió tinguera un casal com calia.

Així, l´any 1993 es va inaugurar el que en l´actualitat encara és el nostre casal i que el tenim situat al carrer Ausias March. Aquell primer any, durant la setmana de falles els fallers vam fer més quilòmetres que mai, ja que el nostre monument encara el vam plantar a l´antic lloc, en cambi, el nostre casal el teniem a uns 200 metres. Per aixó, a l´any següent, també vam decidir cambiar el lloc on plantariem els monuments. L´any 1994, vam tindre la nostra falla i el nostre casal un enfront de l´altre, tots dos al carrer Ausias March. Esperem que en el futur pugam tornar a plantar dins del nostre barri.

En aquestos últims anys, un nou aroma de joventut i renovació es fa més que patent a la nostra comissió i es que el mil·leni el vam acabar d´una manera que només 10 anys abans no ens el hauriem ni imaginat. Peró, sobretot, el començament del nou mil·leni suposà un punt i a banda en la nostra comissió. Deixàrem d´un costat els vells fantasmes que desde el principi la nostra comissió portaba darrere i començàrem a alçar el cap dins del mon faller del nostre poble. En l´acutalitat, la nostra comissió ja no es només un punt de referència dins del nostre barri, si no que ho es dins del nostre poble.

Si molts d´aquells bojos que en l´any 1976 van iniciar aquesta cursa llegiren aquestes paraules es tirarien les mans al cap veient qui som en l´actualitat.
En l´actualitat aquesta comissió comença a ser algo més que una comissió amb poca gent, però valenta, continuem sent valents, pero poquet a poquet, som més. Pero no per això, oblidem els nostres arrels. Encara que som una comissió més gran de lo que erem fa 20 anys, continua estant quasi integrament formada per gent que viu dins del barri del Parc Sant Roc, el qual es conegut per la resta del poble gràcies en gran mida a la nostra comissió. Així, encara que passen els anys, passen els presidents i es cremen els monuments, continuarem tenint un sentiment per aquesta falla i per aquestos carrers, els que ens han vist creixer al mateix temps que a ha creixcut la nostra comissió.

Desde 1976 fins hui i per a sempre som gent de barri, gent de falla, gent del Parc Sant Roc.